Per: Marina Cánovas
Amb: Manel Peralta i Fernando Frías
A: Santa Coloma de Gramenet
A: Santa Coloma de Gramenet
Els dos professors del departament de Visual i Plàstica han fet algunes aportacions al voltant del que significa ser docent però també en relació als diferents conceptes del món de l’Educació Visual i Plàstica.
Ambdós entenen l’Educació Artística com a una matèria essencial. Coincideixen en que sense les arts no es podria desenvolupar completament la intel·ligència i que són necessàries per a adquirir habilitats que en el món actual semblen ser requisits imprescindibles a l’hora d’enfrontar-se a la vida quotidiana i sobretot al món laboral. L’expressió i sobretot el pensament artístic ajuden a fomentar les capacitats resolutives al davant dels problemes que ens podem trobar, quelcom que se situa molt proper a la creativitat.
De les seves afirmacions sobre un tema tan polèmic com l’avaluació de la originalitat, entenent aquesta com una resposta única i personal a un determinat problema, en podem extreure que aquesta va lligada a la capacitat que cada docent tingui per a relacionar les propostes dels alumnes amb diferents exemples del món de l’art. No obstant, l’avaluació que podem fer-ne d’un determinat exercici no deixa de ser subjectiva, de manera que el gran dubte queda sense resoldre. Podem establir unes bases concretes per a avaluar aquest aspecte, que cada vegada sembla ser més important en el món de l’educació? D’altra banda, si hem d’avaluar-la es suposa que hauríem de saber potenciar-la, però tenim els recursos necessaris per fer-ho? Es pot potenciar la creativitat sense ser creatius nosaltres mateixos?
En relació a l’ensenyament del dibuix, hi ha una clara discrepància sobre els coneixements que s’han de tenir sobre aquest tema per a poder ensenyar-ne. Mentre un considera imprescindible ser un expert en la matèria, l’altre creu que encara que no es tingui la capacitat per a resoldre un problema de caire dibuixístic, es poden donar pautes per a que l’alumne aprengui per ell mateix. Segons el Fernando, saber dibuixar no és una part fonamental de l’Educació Artística i afirma que es poden cercar estratègies per a arribar al mateix resultat que ens proporciona el dibuix.
Una de les preguntes que més controvèrsia han creat al llarg dels segles és si el talent és una capacitat innata o es pot potenciar. També en aquest àmbit els nostres entrevistats comparteixen diferents opinions. El Manel creu que en cap cas es neix amb talent sinó que aquest és fruit d’un seguit de connexions que nosaltres podem fer a partir d’allò que veiem, escoltem, preguntem... Forma part d’un procés que requereix un treball constant que desenvolupi les nostres habilitats. També considera que tothom té potencial però que massa sovint es passa per alt que cada un dels alumnes té diferents necessitats. Però no significa això doncs, que en realitat tots naixem amb un talent amagat?
Enllaçant amb aquest punt podem arribar a la conclusió de que el nostre rol com a docent és potenciar aquest talent, cadascú dels especialistes en la seva matèria corresponent, però per això és necessari donar una atenció personalitzada als estudiants. Com podem fer això ,es pregunten, sense un suport per part de les institucions?
Coincideixen en que per a una millora de l’educació en general és imprescindible rebre ajuts a dins l’aula per a poder dotar als alumnes de les eines necessàries per al seu correcte desenvolupament. També creuen que les institucions no assumeixen el grau de responsabilitat que haurien de tenir i fan una crítica a la manca de compromís per a fer tots junts una reforma educativa. No es consulta al poble sinó que s’actua sense tenir en compte les necessitats reals de la societat. D’altra banda, també remarquen que nosaltres, com a últims responsables de l’educació, tenim el deure de lluitar pel futur que volem i hem de recordar que tot està a les nostres mans.
Cal remarcar que l’Institut està portant a terme unes jornades de formació voluntària dirigides pel projecte Includ-ed, que porta a terme una tasca de difusió d’actuacions educatives d’èxit que han millorat el nivell educatiu en diversos països d’Europa. De 53 professors que té el centre, només 15 hi han assistit, entre els quals. Té sentit doncs reclamar compromís sense estar disposat a canviar les coses des de l’aula que és allò que tenim més proper?